FALLAS 2007 en
Aras de los Olmos
| Ver fotos de la maqueta | Ver galería de imágenes |

Sobre esas gentes del río, los gancheros, se han escrito innumerables historias y se han hecho muchas películas. Y por ello, en homenaje a esa tradición perdida, he querido recordar su hermosa y arriesgada historia, ya que entonces no había medios como los actuales para trabajar.Los gancheros arriesgaban la vida por ganar unos céntimos, con lluvia, viento o nieve; o incluso cuando eran escasas las aguas del río Turia.Cuando los gancheros no podían trabajar, hacían carbón con el ramaje sobrante de la tala de los grandes pinos; ya que estaba prohibido el uso de la madera del monte para encender el fuego de las casas, estando penado con multa o incluso con arresto en el calabozo.Esta Falla está dedicada a todos ellos, gancheros, leñadores que talaban los pinos, carboneros y “arrastradores”, quienes pasaron tantas horas de penurias en el bosque y en el río, para ganarse el pan.
Como elemento central del la Falla, el permanente homenaje al viejo olmo y sus gradas, que siempre llevaremos en el recuerdo.
Els Serrans, navegant des de l’any 1627 baixaven els pins que es talaven a la vora del riu Túria. Per damunt dels troncs anaven unes persones que es deien raiers. Açò va estar fent-se fins que es feren els embassaments i pantans. Fou llavors, quan es començaren a baixar a València en carro. Més tard quan començaren a circular els camions pel poble, aquests en foren els dedicats a aquesta finalitat, tot substituint i trencant una centenària tradició.
Pel que fa a eixa gent del riu, els raiers, se n’han escrit nombroses històries, fins i tot se n’han fet moltes pel•lícules. És per això, que en homenatge a eixa tradició ara perduda, he volgut recordar la seua bellesa i arriscada història, pues alesmores no n’hi havia mitjans com els actuals per a treballar.
Els riers arriscaven les seues vides per guanyar uns cèntims amb plutja, vent o neu, fins i tot quan eren escasses les aigües del riu Túria.
Quan els raiers no poden treballar, feien carbó amb el brancatge sobrant de la tala dels grans pins, pues estava prohibit l’ús de la fusta del mont per a encendre el foc de les cases, estant penalitzat amb multa o fins i tot amb arrest al calabós.
Aquesta falla està dedicada a tots aquells raiers, llenyataires que talaven els pins, carbones i arrosegadors, qui passaven tantes hores de penúries al bosc i al riu per guanyar-se el pa. Com a element central de la falla, el permanent homentage al vello m i les seues arades el qual sempre portarem en el cor.
| ARMA DE TRABAJO: |
|
| AGRADECIMIENTOS: |
|
![]() |
![]() |